Un cop tractada l'aigua cal distribuir-la a la població i als serveis públics que la necessiten. La història de la distribució es remunta a l'any 1855, en què sorgeix la preocupació per garantir el subministrament en aquell moment.

Amb les obres portades a terme la segona meitat de la dècada dels setanta es va aconseguir una extensió a tot el nucli urbà d'aleshores. Posteriorment, s'han condicionat les noves incorporacions del teixit urbà per aconseguir una xarxa ben dimensionada i amb materials de millor qualitat. Les instal.lacions les podem dividir en tres tipus diferents segons el seu ús:

• Transport: Entre l'embassament de Boadella i la planta de tractament
• Xarxa bàsica: Canonades de gran diàmetre per conduir l'aigua dels dipòsits als diferents barris
• Xarxa secundària: D'on parteixen les escomeses dels abonats

El servei és regulat per diferents normatives entre les quals destaca el Reglament Municipal que acota les relacions entre l'abonat i el prestador del servei. També hi ha homologacions que regulen les connexions i les noves instal·lacions.

Les principals eines de treball són els següents:

• Equips de camp que donen servei ininterromput totes les hores de l'any, per fer el manteniment de la xarxa de transport i distribució. També s'encarreguen de les noves connexions al servei, afectacions, control de funcionament. Disposen de vehicles adaptats a les seves necessitats, materials i eines a "peu de rasa" i tècnics formats.
• Planificació: És l'eina que permet saber com han d'ésser les instal·lacions en el futur i poder adaptar les obres per millorar la xarxa, així com invertir millor els recursos disponibles.
• Atenció a l'usuari: S'encarrega de la part contractual, facturació, altes i baixes, estadística, cobrament i liquidació dels serveis i tributs, consultes i gestió del parc de comptadors.

No es tracta doncs d'ésser un simple mantenidor, sinó d'actuar en la vista fixada en la qualitat, atenció, aprofitament de recursos i planificació de futur.